PAC2_PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: TETRALOGIA

TETRALOGIA

Dona, mare, perpètua estudiant,tre-ba-lla-do-ra en desequilibri constant. Simpàtica, despistada, inquieta, em pregunto per on seguir, em deixo portar. Atrevida, poc realista, caòtica, sempre amb motius per no avançar. Desvergonyida, indiscreta, complexa, m’ofego en la immensitat. Dibuixo el meu món, amb els ulls mirant endins, trista, extraviada i rient.

 

 

ÍNDEX

      1. STATEMENT
      2. BIOGRAFIA
      3. ABSTRACT
      4. ARGUMENTACIÓ
      5. DESENVOLUPAMENT_CRONOGRAMA
      6. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I PRESSUPOST
      7. DOCUMENTACIÓ D’OBRA RECENT
      8. BIBLIOGRAFIA

ANNEX I: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ INICIAL                                        

ANNEX II: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ DEL               DESENVOLUPAMENT       

ANNEX III: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ DELS RESULTATS DEL        PROGRAMA

 

  1. STATEMENT

          Observo el que em rodeja, les relacions, els espais.  La quotidianitat em sembla fascinant.  Miro des de fora perquè mai m’he sentit a dins.  L’art m’ajuda a entendre i a expressar, a sentir la llibertat de ser una mateixa.  M’agrada destapar vels i trobar camins comuns,  aprendre coses noves cada dia i en cada encontre. Estudio tot el que m’interessa, sortint constantment del camí traçat. Soc pensadora d’idees, dibuixant de pensaments.

 

 

2. BIOGRAFIA

Alba Escolà Gosálvez, viu als afores de Rubí, rodejada d’animals, plantes, nenxs i alguns adults estranys. Estudiant de ciències, humanitats i Arts. Ha treballat de tot el que ha calgut. Observadora incansable dels afers quotidians i les relacions personals. Dibuixa des de sempre. Però s’hi dedica des de fa anys. Immersa al col·lectiu de la neurodiversitat ha optat per la visibilització de les dificultats a les quals s’enfronta, aprenent i col·laborant amb agents d’altres disciplines i posant a treballar tots els recursos expressius que té al seu abast, amb l’objectiu utòpic de crear un món més agradable d’habitar.

 

TETRALOGIA

(provisional, s’ha de decidir de forma col·lectiva).

 

  1. ABSTRACT

Deriva artística conceptual col·lectiva a través del diàleg, problematització, col·lectivització, democratització i documentació d’un procés de recerca social. El projecte vol posar en relació els diferents agents que es relacionen amb el món de l’art i cohabiten a la ciutat; il·lustradores, pintores, narradores, músiques, poetes, joves, mares, pares i espontànies, per dialogar sobre les repercussions de la creixent violència en la pornografia, la seva expansió a través d’internet i les xarxes socials i la possible relació amb pràctiques sexuals jerarquitzades, no desitjades.

 

L’espai triat és un centre cultural alternatiu, autogestionat, on es durà a terme un procés de diàleg i problematització des d’on començar la deriva, amb la intenció de motivar intervencions i artefactes que generin debat i consciència. Es proposa un periode de diàleg i treball per generar formes artístiques que s’obriran a la ciutat amb la programació d’unes jornades d’exposició/performativitat. Per finalitzar es proposa l’organització de taules rodones obertes on desenvolupar les idees que s’han recollit. La documentació de la proposta es proposa com una forma de materialització de la deriva. 

 

 

  1. ARGUMENTACIÓ

Als mitjans de comunicació, a les escoles, a les places, a casa, es parla de la creixent relació entre el SEXE i la VIOLÈNCIA. Una relació que adopta noves formes i vies de transmissió, adaptant-se al context mediàtic actual. La violència sexual està estretament lligada al concepte de dominació, i no és nou, però el nivell d’exposició dels més joves i les pràctiques cada vegada més extremes generen una problemàtica que requereix atenció. Torno a la proposta de col·lectivització. Penso en proximitat, penso en veu i en comunicació, acostant-me als arguments de l'»art relacional» de Bourriaud (Bourriaud, 2008). Al Crac! (centre rubinenc d’alternatives culturals) es reuneixen col·lectius diversos. Proposo un cicle de diàlegs. Un espai públic per a un debat del privat que ara és tan mediàtic.

https://crac.cat/?fbclid=IwAR3T-x1McxvR8HlrbZ5AjfNL885LeZgnXHN_z867aBeRT9AtRn08pWoNKQE

 

Parteixo d’una problemàtica, des d’on articular una cartografia conceptual on situar els agents i pràctiques que s’hi relacionen. Imaginem col·lectivament un territori immaterial per recórrer, com a metàfora de possibilitats i friccions, partint de la deriva lliure, per descobrir noves connexions i perspectives des de la curiositat i l’associació lliure, proposant diferents formats i mitjans expressius (pintura, poesia, narració, música, ràdio), per ensenyar una experiència de forma original i personal, des d’on generar pensament crític i reescriure la nostra relació amb el sexe, la nostra relació amb l’altre.

La frase d’Urko de POST OP al documental Yes, we fuck! (Centeno y Morena, 2015) “Deseo construido”, i des d’on vaig articular el meu primer projecte al Grau, em recorda la importància d’atendre a les bases sobre les quals construïm la nostra relació amb el sexe, els estímuls que desperten el desig, la infraestructura cultural que el sustenta. Desig construït… Torno a les bases, des de la perspectiva del constructivisme social (Envolving Education, SD). Analitzo les meves fonts. Com he après. Qui m’ho ha explicat. Perquè? Des d’aquesta base construeixo una narrativa visual que em serveix d’espurna.

Per ara penso en completar-lo amb una tertalogia de pintures a l’oli seguint la possible deriva COS-TRANSFORMACIÓ-CONSCIÈNCIA-IDENTITAT. Tenint en compte que la proposta comença amb el diàleg, puc imaginar-la, però està oberta a la transformació.

L’avaluació és un aspecte bàsic del projecte i es duu a terme a través del model avaluatiu de Pérez Juste (Albertos, 2015), un procés sistemàtic de recollida d’informació per a la posterior presa de decisions de millora. S’organitza en tres moments clau: 

  • ETAPA INICIAL: Avaluació del programa. Metodologia: judici d’experts (Annex I).
  • ETAPA PROCESSUAL: Avaluació del desenvolupament del programa (indicadors intermedis), per realitzar correccions per a la seva millora (Annex II). 
  • ETAPA FINAL: Avaluació dels resultats (Annex III).

 

 

  1. DESENVOLUPAMENT_CRONOGRAMA

      1. Contactar: Proposta d’acció al Crac! de Rubí.
      2. Dialogar: Pensar consignes narratives relacionades amb la identificació de les infraestructures invisibles que dominen el nostre funcionament social.
      3. Col·lectivitzar d’idees, propostes i aliances temporals.  Proposo exposar Desperta i una narrativa dinàmica en forma de tetralogia: COS-TRANSFORMACIÓ-CONSCIÈNCIA-IDENTITAT.
      4. Generar material: Quatre pintures a l’oli. Es teixeixen narratives diverses com a base de construcció per a exposicions col·lectives.
      5. Difusió als mitjans de la ciutat-radio.
      6. Democratitzar l’experiència: Crear taules rodones de participació oberta i horitzontal on exposem les nostres derives i escoltem les opinions i experiències altres.
      7. Documentar tot el procés.

 

  1. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I PRESSUPOST

El caràcter col·lectiu de l’acció, així com la diversitat de propostes que en poden derivar, limiten molt l’estructura d’aquest apartat. Durant la recerca de recursos existents a l’espai podré fer un llistat del material disponible. Tenint en compte el caràcter alternatiu del context i la negativa a demanar finançament a l’ajuntament, la col·laboració es proposa voluntària. 

En altres esdeveniments, com ara concerts, es practica la taquilla inversa, on l’entrada és lliure i en acabar els espectadors donen el que els sembla o res. Però penso que no encaixa en tots els formats expressius. Els proposo posar en marxa un procés de micro-finançament a través de Goteo.




  1. DOCUMENTACIÓ D’OBRA RECENT

TOCA’M (2020).

FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Toca’m

Any o període de realització: 2020

Tècnica, mitjà i suport: paper imprès.

Dimensions: 14,8 x 42 cm.

Forma de presentació i necessitats especials: Fanzín. Impressió tallada i plegada.

Descripció: Fanzín on s’explica en primera persona el camíde descobriment de nous ritmes sexuals a partir de l’experimentació vital del part, després d’haver-se socialitzat sexualment en un context heteropatriarcal, on el desig es busca en l’aprovació de l’altre.

 

CADIRES (2022), land art



FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Cadires

Any o període de realització: 2022

Tècnica, mitjà i suport: Land art, intervenció d’un tronc de pi, pintura acrílica.

Dimensions: 3 x 0,9 x 0,5 m.

Duració: En procés.

Forma de presentació: Dossier de procés, fotografia, vídeo.

Estat de conservació: En descomposició gradual.

Disponibilitat: Accessible durant tot l’any i a tota hora, accessibilitat física parcial segons l’estat del terreny.

Instruccions de muntatge: De vegades estan caigudes o malmeses, es poden intervenir segons les necessitats de l’espectador (per descansar, deixar una bossa, cordar una sabata…).

Descripció: La pressa caracteritzael nostre dia a dia. La natura també esdevé un lloc de pas. Els nens i nenes ens ensenyen a parar-nos a observar els detalls. Seure. Mirar. La vida cada vegada avança més de pressa, al marge dels processos naturals. Les estacions de l’any marquen la vida d’animals i plantes, per nosaltres

només el canvi de roba de l’armari. Visibilitzar els processos naturals més llargs ens fa qüestionar el nostre ritme. Entendre que cada element es mou en una dimensió temporal amb la qual interaccionem (ens afecta i l’afectem amb els nostres actes), per tal de deixar enrere l’antropocentrisme que ens caracteritza. 

Espai de trobada, comunicació i contemplació de l’entorn en un procés obert que segueixo documentant al voltant dels conceptes de desterritorialització i memòria.

 

MURAL PARTICIPATIU ESCOLA LA FLORESTA (2021), acció sociocultural.

FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Mural participatiu a l’escola La Floresta

Any o període de realització: 2021

Tècnica, mitjà i suport: Pintura mural, pintura acrílica a l’aigua.

Dimensions (Ample, alt): 15 x 4 m.

Estat de conservació: òptim.

Disponibilitat: Durant tot l’any a través de la reixa d’entrada.

Depositari: Escola La Floresta.

Descripció: A l’escola apareixen pintades amb paraulotes i dibuixos ofensius. Proposta participativa d’animació sociocultural per trobar una solució a la problemàtica que patim i deixar l’escola bonica entres totes i tots. 

 

MOSCA (2022), instal·lació sonora

FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Mosca

Any o període de realització: 2022

Tècnica, mitjà i suport: Escultura, poliestirè, resina epoxi, filferro, paper maixé i pintura acrílica. Altaveu compacte sense cables.

Dimensions (Ample, alt, prof.): 45 x 60 x 50 cm.

Duració (loop o passe): 30 segons, màx. suportable 1 min. segons la sensibilitat acústica de cada espectador/a.

Forma de presentació: Acció no-site specific. En qualsevol espai petit tancat (habitació, sala).

Necessitats tècniques i necessitats especials: Cal un dispositiu des d’on reproduir i enviar el so, via Bluetooth.

Estat de conservació: Adequat.

Disponibilitat: Demanar agenda per fer una intervenció en qualsevol espai (petit).

Descripció: Acció per a visibilitzar les hipersensibilitats. Utilitzo el recurs artístic del redimensionament (afegint un altaveu amb el so gravat d’una mosca) per canviar la nostra percepció d’un ésser petit i insignificant, com és una mosca, per convertir-la en quelcom terriblement desagradable, per ajudar-nos a pensar en altres maneres de sentir i mirar d’entendre la reacció d’algunes persones enfront d’un estímul aparentment inofensiu.

 

DILLUNS (2022), instal·lació sonora

FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Dilluns

Any o període de realització: 2022

Tècnica, mitjà i suport: Instal·lació d’artsonor i videoart projectat sobre pantalla esfèrica.

Dimensions: Espai mínim de 2 x 2 m.

Duració: 3:09 

Forma de presentació: Pantalla esfèrica amb quatre altaveus situats en forma de mitja lluna amb una cadira i una tauleta auxiliar. 

Necessitats tècniques i necessitats especials: Ordinador per a la reproducció de l’àudio, quatre altaveus de peu, videoprojector compacte, pantalla esfèrica feta de cartó-ploma.

Estat de conservació: Només en queda la documentació.

Disponibilitat: Sota petició explícita per a treballs de visibilització de problemàtiques relacionades amb l’entorn familiar i l’autisme. 

Descripció: Peça narrativa de costumisme sonor altre. Faig una al·legoria a l’energia i l’estat d’ànim amb el qual transito el dia. Al matí em desperto amb l’energia de quan era jove i ballava fins la sortida del sol, després treballant a casa sola, en la sonoritat del material amb què interacciono i, al vespre, la profunditat del hang, marca el ritme intens de casa, però amb la serenitat entrenada que mereix el contacte humà, especialment en la diversitat i en els nens i nenes.

 

EXORCISME (2021), fotomuntatge.



FITXA TÈCNICA:

Títol obra: Exorcisme

Any o període de realització: 2021

Tècnica, mitjà i suport: Fotomuntatge.

Dimensions: Necessita un espai d’exposició de 3 m. d’amplada.

Forma de presentació: Sèrie emmarcada (sis peces).

Estat de conservació: Òptim.

Disponibilitat: Total.

Descripció: Penso en el meu cos, en la relació que s’estableix entre l’expressió física i la relació amb els altres. Penso en l’ansietat i el trauma. Els imagino presoners, invisibles, en un cos que ha de garantir la relació amb els altres. Imagino l’expressió d’aquests sentiments. Busco com fer visible el que a priori és invisible. Penso de nou en el collage i dibuixo al cap allò que no es veu. Imagino un exorcisme. Trencar amb les normes corporals que el pensament de Foucault situa com a garantia d’ordre social. Penso en recursos simbòlics. Sovint sento que em surt fum del cap, fum invisible i espès…

 

CONDUCTA (2022), escultura participativa

FITXA TÈCNICA:

 Títol obra: Conducta

Any o període de realització: 2022

Tècnica, mitjà i suport: Instal·lació site specific. Performance-teatralització. Escultura.

Dimensions escultura: 50 x 1,50 x 50 cm.

Duració (passe): 1 hora.

Forma de presentació: Performance per dur a terme en aules d’educació primària i secundària.

Necessitats especials: Acció en horari lectiu sota demanda de l’escola.

Estat de conservació: Actiu.

Disponibilitat: Total.

Descripció: Es tracta d’una instal·lació site specific, pensada com una performance-teatralització d’un esdeveniment artístic en l’espai de l’aula d’un grup de nenes i nens. Els demano ajuda per fer una instal·lació artística participativa que tracta sobre la CONDUCTA, una oportunitat per participar en una obra d’art. És una hibridació interdisciplinària entre art, educació i psicologia. Vull utilitzar el simbolisme que proposa la psicòloga pediàtrica Mona Delahooke al seu llibre Más allá de la conducta, que ens proposa entendre els comportaments com la punta d’un iceberg, específic i característic en cada persona. Aquesta és la part visible, que sota la superfície amaga una part molt més gran amb la informació que ens ajuda a entendre el perquè d’aquests, les causes i detonants, entenent les respostes conductuals com una adaptació que regula la resposta del cos a l’estrès. Exploro la dimensió experiencial i narrativa de la instal·lació, a través de la reivindicació de l’obra amb el context, buscant la relació amb l’espai (l’aula) i les dificultats relacionals que s’hi donen.

 

8. BIBLIOGRAFIA:

 

ANNEX I: OBJECTIUS AVALUACIÓ INICIAL

Es busca minimitzar la possibilitat de fracàs del projecte. La metodologia és el judici d’experts. En el meu cas, aprofito el marc acadèmic on desenvolupo el projecte i he d’adequar l’avaluació de l’assignatura amb l’avaluació inicial, com a mesura de la qualitat inicial del programa, a través del qüestionari.

 

ANNEX II: OBJECTIUS AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT

Serveix per generar indicadors intermedis, durant el procés, per realitzar correccions.

 

ANNEX III: OBJECTIUS AVALUACIÓ DELS RESULTATS DEL PROGRAMA

Avaluació sumativa

 

 

Deja una respuesta