OBRIR CALAIXOS

 

Ja està impresa la primera versió, tenint en compte que està en un procés de canvi constant, en fase d’avaluació d’experts, passant de ma en ma i reescrivint-se abans de presentar-la, atesa la responsabilitat que s’ha de tenir cap a les persones amb les quals treballem.

Seguint el cronograma, en acabar el curs d’especialització de trastorns del neurodesenvolupament i de la conducta, podré treure el dossier a passejar i seguir avançant en aquest procés de vida, contaminant espais per fer un món més agradable d’habitar i divers.

 

 

 

ABSTRACT

Projecte socioeducatiu de mediació artística, en l’àmbit sociosanitari i en contextos associatius relacionats amb la salut mental, destinat principalment al col·lectiu d’adolescents autistes (TEA). El projecte vol crear interseccions amb diferents disciplines, amb voluntat de generar hibridacions, utilitzant l’art com a eina expressiva, però també com a element de transformació social. Els objectius principals són treballar l’expressivitat i la comprensió pròpia i de l’entorn. Aprendre a exterioritzar sensacions, pensaments i experiències a través del llenguatge visual per generar benestar emocional, confiança i autoestima. Amb la voluntat d’avançar cap a la visibilitat de l’alteritat i la creació de nous imaginaris. Tenint en compte que tota creació és un acte de comunicació, hem de trobar maneres de fomentar l’expressió i desenvolupar el llenguatge plàstic.

 

 

DESCRIPCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

 

L’autisme no és una malaltia, no es cura, les dificultats en àrees com la comunicació o el processament sensorial generen situacions altament estressants. Molts diagnòstics de TEA (trastorn de l’espectre autista) de grau 1 es donen, o es fan prou evidents, a l’adolescència, a causa de l’increment de l’exigència social i a l’estrès acumulat al llarg dels anys, derivant en trastorns d’ansietat, trastorns de conducta i depressió, entre molts altres.

A més de les teràpies enfocades a afrontar els reptes particulars de cada persona, l’art, mediat a través de l’educació, ens serveix com a eina d’expressió i de comunicació, com a element fonamental de l’acció social i per a la promoció de la resiliència, entesa com la capacitat que tenim alguns éssers humans de suportar circumstàncies adverses i de restablir el desenvolupament de la vida (Paczkowski, p.11).

Així l’art, com a experiència i pràctica transformadora, pot ajudar d’una manera no invasiva a la comprensió crítica del món i a la consciència de la pròpia subjectivitat (pensar-se a través de les imatges i crear significats propis). La millor comprensió visual en l’autisme, possibilita canvis a través de la problematització de la seva esfera relacional, ajudant així a la resolució de conflictes i a la construcció de la pròpia identitat (Paczkowski, p. 25), identificant allò que els defineix, generant la millora del món intern i del context social de la persona i validant una altra manera de ser/fer/estar.

Els referents que fonamenten la proposta són molts diversos, donant una idea de la riquesa del treball interdisciplinari. Dels enfocaments de la psicòloga Mona Delahooke a Más allá de la conducta (Delahooke, 2021) i l’escriptora Cristina Morales a Lectura fácil (Morales, 2018), a experiècies com Parelles artístiques (Osonament, SD) o les residències artístiques de la Fundació Beautiful Distrees (Artishock, 2020) al Kings County Hospital a Brooklyn, Nova York, entre d’altres.

La capacitat de comunicar és una característica humana fonamental. L’activitat artística proporciona un medi concret, no verbal, d’expressió, conscient i alhora inconscient, que es pot usar com a agent de canvi. Atesa la capacitat latent per projectar els conflictes interiors de forma visual, els sentiments i pensaments derivats de l’inconscient, es poden expressar a través d’imatges, sense paraules (Díez del Corral, p.189).

A través d’uns tallers de mediació artística, pensats per dur a terme en entorns sociosanitaris o associacions específiques, els participants aprendran les possibilitats que desplega el llenguatge visual, com una forma de comunicació alternativa a la verbal.  No només per entendre el món i a un/a mateix/a, també per enfrontant les adversitats i com una pràctica cultural per augmentar el benestar, per expressar i validar una altra manera de ser/fer/estar (Paczkowski, p. 301). 

La proposta està pensada per a quatre participants amb el suport d’un/a monitor/a especialitzat/da, tenint en compte la necessitat d’un seguiment atent i personalitzat per tal de generar una experiència significativa.

L’avaluació és un aspecte bàsic del projecte i es duu a terme a través del model avaluatiu de Pérez Juste (Albertos, 2015), un procés sistemàtic de recollida d’informació per a la posterior presa de decisions de millora. S’organitza en tres moments clau:

• ETAPA INICIAL: Avaluació del programa. Metodologia: judici d’experts.
• ETAPA PROCESSUAL: Avaluació del desenvolupament del programa (indicadors intermedis). 
• ETAPA FINAL: Avaluació dels resultats.

Els resultats de l’avaluació contínua i les necessitats específiques del context físic (espai sociosanitari, associació…) on es dugui a terme el projecte socioeducatiu en marcaran els límits o permetran fer un seguiment de la persona a més llarg termini (tenint present que les necessitats de suport associades a l’autisme canvien amb l’edat, però no desapareixen). 

La idea de continuïtat gira entorn a generar un volum suficient d’experiències anònimes, narracions en format fanzín o llibre il·lustrat, que serveixin per visibilitzar i validar realitats alternes que sovint són invisibilitzades i activar noves cosmovisions.

 

 

BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

 

ALBERTOS, Daniel (2015) Diseño, aplicación y evaluación de un programa educativo basado en la competencia científica para el desarrollo del pensamiento crítico en alumnos de educación secundária [en lína] disponible a: <https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/668574/albertos_gomez_daniel.pdf?sequence=1>

ARTISHOCK (2020), Beautiful Distress: Arte y salud mental. Martín La Roche en conversación con Carol Stakenas [en lína] disponible a:<https://artishockrevista.com/2020/07/10/beautiful-distress-arte-salud-mental-martin-la-roche-carol-stakenas/>

DELAHOOKE, Mona (2021), Más allá de la conducta, ed. Anaya multimedia. ISBN9788441543492

DÍEZ DEL CORRAL Pilar (2000) “Educación artística: lo femenino en un desarrollo humano sostenible”. En M.L.F. Cao (ed.). Creación artística y mujeres. Recuperar la memoria. Madrid: Narcea. (177-198).

MORALES, Cristina (2018), Lectura fácil, Ed. Anagrama. ISBN-10: 8433998641

OSONAMENT (SD), Parelles artístiques [en lína] disponible a: <http://parellesartistiques.osonament.cat/>

PACZKOWSKI, María (2020), Arte y resiliencia. Los relatos de la mediación artística en los contextos de vulnerabilidad y exclusión, desde el propio sujeto. Tesis doctoral [en línia] disponible a: <https://mediacionartistica.files.wordpress.com/2021/06/tesis-arte-y-resiliencia-maria-paczkowski.pdf>