Observo el que em rodeja, les relacions, els espais. La quotidianitat em sembla fascinant. Miro des de fora perquè mai m’he sentit a dins. L’art m’ajuda a entendre i a expressar, a sentir la llibertat de ser un mateix. M’agrada destapar vels i trobar camins comuns, aprendre coses noves cada dia i en cada encontre. Estudio tot el que m’interessa, sortint constantment del camí traçat.
Sóc pensadora d’idees, dibuixant de pensaments.
Biografia
Alba Escolà Gosálvez, viu als afores de Rubí, rodejada d’animals, plantes, nenxs i alguns adults estranys. Estudiant de ciències, humanitats i Arts. Ha treballat de tot el que ha calgut. Observadora incansable dels afers quotidians i les relacions personals. Dibuixa des de sempre. Però s’hi dedica des de fa anys. Immersa al col·lectiu de la neurodiversitat ha optat per la visibilització de les dificultats a les quals s’enfronta, aprenent i col·laborant amb agents d’altres disciplines i posant a treballar tots els recursos expressius que té al seu abast, amb l’objectiu utòpic de crear un món més agradable d’habitar.
Ja està impresa la primera versió, tenint en compte que està en un procés de canvi constant, en fase d’avaluació d’experts, passant de ma en ma i reescrivint-se abans de presentar-la, atesa la responsabilitat que s’ha de tenir cap a les persones amb les quals treballem.
Seguint el cronograma, en acabar el curs d’especialització de trastorns del neurodesenvolupament i de la conducta, podré treure el dossier a passejar i seguir avançant en aquest procés de vida, contaminant espais per fer un món més agradable d’habitar i divers.
ABSTRACT
Projecte socioeducatiu de mediació artística, en l’àmbit sociosanitari i en contextos associatius relacionats amb la salut mental, destinat principalment al col·lectiu d’adolescents autistes (TEA). El projecte vol crear interseccions amb diferents disciplines, amb voluntat de generar hibridacions, utilitzant l’art com a eina expressiva, però també com a element de transformació social. Els objectius principals són treballar l’expressivitat i la comprensió pròpia i de l’entorn. Aprendre a exterioritzar sensacions, pensaments i experiències a través del llenguatge visual per generar benestar emocional, confiança i autoestima. Amb la voluntat d’avançar cap a la visibilitat de l’alteritat i la creació de nous imaginaris. Tenint en compte que tota creació és un acte de comunicació, hem de trobar maneres de fomentar l’expressió i desenvolupar el llenguatge plàstic.
DESCRIPCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ
L’autisme no és una malaltia, no es cura, les dificultats en àrees com la comunicació o el processament sensorial generen situacions altament estressants. Molts diagnòstics de TEA (trastorn de l’espectre autista) de grau 1 es donen, o es fan prou evidents, a l’adolescència, a causa de l’increment de l’exigència social i a l’estrès acumulat al llarg dels anys, derivant en trastorns d’ansietat, trastorns de conducta i depressió, entre molts altres.
A més de les teràpies enfocades a afrontar els reptes particulars de cada persona, l’art, mediat a través de l’educació, ens serveix com a eina d’expressió i de comunicació, com a element fonamental de l’acció social i per a la promoció de la resiliència, entesa com la capacitat que tenim alguns éssers humans de suportar circumstàncies adverses i de restablir el desenvolupament de la vida (Paczkowski, p.11).
Així l’art, com a experiència i pràctica transformadora, pot ajudar d’una manera no invasiva a la comprensió crítica del món i a la consciència de la pròpia subjectivitat (pensar-se a través de les imatges i crear significats propis). La millor comprensió visual en l’autisme, possibilita canvis a través de la problematització de la seva esfera relacional, ajudant així a la resolució de conflictes i a la construcció de la pròpia identitat (Paczkowski, p. 25), identificant allò que els defineix, generant la millora del món intern i del context social de la persona i validant una altra manera de ser/fer/estar.
Els referents que fonamenten la proposta són molts diversos, donant una idea de la riquesa del treball interdisciplinari. Dels enfocaments de la psicòloga Mona Delahooke a Más allá de la conducta (Delahooke, 2021) i l’escriptora Cristina Morales a Lectura fácil (Morales, 2018), a experiècies com Parelles artístiques (Osonament, SD) o les residències artístiques de la Fundació Beautiful Distrees (Artishock, 2020) al Kings County Hospital a Brooklyn, Nova York, entre d’altres.
La capacitat de comunicar és una característica humana fonamental. L’activitat artística proporciona un medi concret, no verbal, d’expressió, conscient i alhora inconscient, que es pot usar com a agent de canvi. Atesa la capacitat latent per projectar els conflictes interiors de forma visual, els sentiments i pensaments derivats de l’inconscient, es poden expressar a través d’imatges, sense paraules (Díez del Corral, p.189).
A través d’uns tallers de mediació artística, pensats per dur a terme en entorns sociosanitaris o associacions específiques, els participants aprendran les possibilitats que desplega el llenguatge visual, com una forma de comunicació alternativa a la verbal. No només per entendre el món i a un/a mateix/a, també per enfrontant les adversitats i com una pràctica cultural per augmentar el benestar, per expressar i validar una altra manera de ser/fer/estar (Paczkowski, p. 301).
La proposta està pensada per a quatre participants amb el suport d’un/a monitor/a especialitzat/da, tenint en compte la necessitat d’un seguiment atent i personalitzat per tal de generar una experiència significativa.
L’avaluació és un aspecte bàsic del projecte i es duu a terme a través del model avaluatiu de Pérez Juste (Albertos, 2015), un procés sistemàtic de recollida d’informació per a la posterior presa de decisions de millora. S’organitza en tres moments clau:
ETAPA INICIAL: Avaluació del programa. Metodologia: judici d’experts.
ETAPA PROCESSUAL: Avaluació del desenvolupament del programa (indicadors intermedis).
ETAPA FINAL: Avaluació dels resultats.
Els resultats de l’avaluació contínua i les necessitats específiques del context físic (espai sociosanitari, associació…) on es dugui a terme el projecte socioeducatiu en marcaran els límits o permetran fer un seguiment de la persona a més llarg termini (tenint present que les necessitats de suport associades a l’autisme canvien amb l’edat, però no desapareixen).
La idea de continuïtat gira entorn a generar un volum suficient d’experiències anònimes, narracions en format fanzín o llibre il·lustrat, que serveixin per visibilitzar i validar realitats alternes que sovint són invisibilitzades i activar noves cosmovisions.
ARTISHOCK (2020), Beautiful Distress: Arte y salud mental. Martín La Roche en conversación con Carol Stakenas [en lína] disponible a:<https://artishockrevista.com/2020/07/10/beautiful-distress-arte-salud-mental-martin-la-roche-carol-stakenas/>
DELAHOOKE, Mona (2021), Más allá de la conducta, ed. Anaya multimedia. ISBN9788441543492
DÍEZ DEL CORRAL Pilar (2000) “Educación artística: lo femenino en un desarrollo humano sostenible”. En M.L.F. Cao (ed.). Creación artística y mujeres. Recuperar la memoria. Madrid: Narcea. (177-198).
Dona, mare, perpètua estudiant,tre-ba-lla-do-ra en desequilibri constant. Simpàtica, despistada, inquieta, em pregunto per on seguir, em deixo portar. Atrevida, poc realista, caòtica, sempre amb motius per no avançar. Desvergonyida, indiscreta, complexa, m’ofego en la immensitat. Dibuixo el meu món, amb els ulls mirant endins, trista, extraviada i rient.
ÍNDEX
STATEMENT
BIOGRAFIA
ABSTRACT
ARGUMENTACIÓ
DESENVOLUPAMENT_CRONOGRAMA
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I PRESSUPOST
DOCUMENTACIÓ D’OBRA RECENT
BIBLIOGRAFIA
ANNEX I: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ INICIAL
ANNEX II: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT
ANNEX III: ESQUEMA OBJECTIUS AVALUACIÓ DELS RESULTATS DEL PROGRAMA
STATEMENT
Observo el que em rodeja, les relacions, els espais. La quotidianitat em sembla fascinant. Miro des de fora perquè mai m’he sentit a dins. L’art m’ajuda a entendre i a expressar,a sentir la llibertat de ser una mateixa. M’agrada destapar vels i trobar camins comuns, aprendre coses noves cada dia i en cada encontre.Estudio tot el que m’interessa, sortint constantment del camí traçat.Soc pensadora d’idees, dibuixant de pensaments.
2. BIOGRAFIA
Alba Escolà Gosálvez, viu als afores de Rubí, rodejada d’animals, plantes, nenxs i alguns adults estranys. Estudiant de ciències, humanitats i Arts. Ha treballat de tot el que ha calgut. Observadora incansable dels afers quotidians i les relacions personals. Dibuixa des de sempre. Però s’hi dedica des de fa anys. Immersa al col·lectiu de la neurodiversitat ha optat per la visibilització de les dificultats a les quals s’enfronta, aprenent i col·laborant amb agents d’altres disciplines i posant a treballar tots els recursos expressius que té al seu abast, amb l’objectiu utòpic de crear un món més agradable d’habitar.
TETRALOGIA
(provisional, s’ha de decidir de forma col·lectiva).
ABSTRACT
Deriva artística conceptual col·lectiva a través del diàleg, problematització, col·lectivització, democratització i documentació d’un procés de recerca social. El projecte vol posar en relació els diferents agents que es relacionen amb el món de l’art i cohabiten a la ciutat; il·lustradores, pintores, narradores, músiques, poetes, joves, mares, pares i espontànies, per dialogar sobre les repercussions de la creixent violència en la pornografia, la seva expansió a través d’internet i les xarxes socials i la possible relació amb pràctiques sexuals jerarquitzades, no desitjades.
L’espai triat és un centre cultural alternatiu, autogestionat, on es durà a terme un procés de diàleg i problematització des d’on començar la deriva, amb la intenció de motivar intervencions i artefactes que generin debat i consciència. Es proposa un periode de diàleg i treball per generar formes artístiques que s’obriran a la ciutat amb la programació d’unes jornades d’exposició/performativitat. Per finalitzar es proposa l’organització de taules rodones obertes on desenvolupar les idees que s’han recollit. La documentació de la proposta es proposa com una forma de materialització de la deriva.
ARGUMENTACIÓ
Als mitjans de comunicació, a les escoles, a les places, a casa, es parla de la creixent relació entre el SEXE i la VIOLÈNCIA. Una relació que adopta noves formes i vies de transmissió, adaptant-se al context mediàtic actual. La violència sexual està estretament lligada al concepte de dominació, i no és nou, però el nivell d’exposició dels més joves i les pràctiques cada vegada més extremes generen una problemàtica que requereix atenció. Torno a la proposta de col·lectivització. Penso en proximitat, penso en veu i en comunicació, acostant-me als arguments de l'»art relacional» de Bourriaud (Bourriaud, 2008). Al Crac! (centre rubinenc d’alternatives culturals) es reuneixen col·lectius diversos. Proposo un cicle de diàlegs. Un espai públic per a un debat del privat que ara és tan mediàtic.
Parteixo d’una problemàtica, des d’on articular una cartografia conceptual on situar els agents i pràctiques que s’hi relacionen. Imaginem col·lectivament un territori immaterial per recórrer, com a metàfora de possibilitats i friccions, partint de la deriva lliure, per descobrir noves connexions i perspectives des de la curiositat i l’associació lliure, proposant diferents formats i mitjans expressius (pintura, poesia, narració, música, ràdio), per ensenyar una experiència de forma original i personal, des d’on generar pensament crític i reescriure la nostra relació amb el sexe, la nostra relació amb l’altre.
La frase d’Urko de POST OP al documental Yes, we fuck! (Centeno y Morena, 2015) “Deseo construido”, i des d’on vaig articular el meu primer projecte al Grau, em recorda la importància d’atendre a les bases sobre les quals construïm la nostra relació amb el sexe, els estímuls que desperten el desig, la infraestructura cultural que el sustenta. Desig construït… Torno a les bases, des de la perspectiva del constructivisme social (Envolving Education, SD). Analitzo les meves fonts. Com he après. Qui m’ho ha explicat. Perquè? Des d’aquesta base construeixo una narrativa visual que em serveix d’espurna.
Per ara penso en completar-lo amb una tertalogia de pintures a l’oli seguint la possible deriva COS-TRANSFORMACIÓ-CONSCIÈNCIA-IDENTITAT. Tenint en compte que la proposta comença amb el diàleg, puc imaginar-la, però està oberta a la transformació.
L’avaluació és un aspecte bàsic del projecte i es duu a terme a través del model avaluatiu de Pérez Juste (Albertos, 2015), un procés sistemàtic de recollida d’informació per a la posterior presa de decisions de millora. S’organitza en tres moments clau:
ETAPA INICIAL: Avaluació del programa. Metodologia: judici d’experts (Annex I).
ETAPA PROCESSUAL: Avaluació del desenvolupament del programa (indicadors intermedis), per realitzar correccions per a la seva millora (Annex II).
ETAPA FINAL: Avaluació dels resultats (Annex III).
DESENVOLUPAMENT_CRONOGRAMA
Contactar: Proposta d’acció al Crac! de Rubí.
Dialogar: Pensar consignes narratives relacionades amb la identificació de les infraestructures invisibles que dominen el nostre funcionament social.
Col·lectivitzar d’idees, propostes i aliances temporals. Proposo exposar Desperta i una narrativa dinàmica en forma de tetralogia: COS-TRANSFORMACIÓ-CONSCIÈNCIA-IDENTITAT.
Generar material: Quatre pintures a l’oli. Es teixeixen narratives diverses com a base de construcció per a exposicions col·lectives.
Difusió als mitjans de la ciutat-radio.
Democratitzar l’experiència: Crear taules rodones de participació oberta i horitzontal on exposem les nostres derives i escoltem les opinions i experiències altres.
Documentar tot el procés.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I PRESSUPOST
El caràcter col·lectiu de l’acció, així com la diversitat de propostes que en poden derivar, limiten molt l’estructura d’aquest apartat. Durant la recerca de recursos existents a l’espai podré fer un llistat del material disponible. Tenint en compte el caràcter alternatiu del context i la negativa a demanar finançament a l’ajuntament, la col·laboració es proposa voluntària.
En altres esdeveniments, com ara concerts, es practica la taquilla inversa, on l’entrada és lliure i en acabar els espectadors donen el que els sembla o res. Però penso que no encaixa en tots els formats expressius. Els proposo posar en marxa un procés de micro-finançament a través de Goteo.
DOCUMENTACIÓ D’OBRA RECENT
TOCA’M (2020).
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Toca’m
Any o període de realització: 2020
Tècnica, mitjà i suport: paper imprès.
Dimensions: 14,8 x 42 cm.
Forma de presentació i necessitats especials: Fanzín. Impressió tallada i plegada.
Descripció: Fanzín on s’explica en primera persona el camíde descobriment de nous ritmes sexuals a partir de l’experimentació vital del part, després d’haver-se socialitzat sexualment en un context heteropatriarcal, on el desig es busca en l’aprovació de l’altre.
CADIRES (2022), land art
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Cadires
Any o període de realització: 2022
Tècnica, mitjà i suport: Land art, intervenció d’un tronc de pi, pintura acrílica.
Dimensions: 3 x 0,9 x 0,5 m.
Duració: En procés.
Forma de presentació: Dossier de procés, fotografia, vídeo.
Estat de conservació: En descomposició gradual.
Disponibilitat: Accessible durant tot l’any i a tota hora, accessibilitat física parcial segons l’estat del terreny.
Instruccions de muntatge: De vegades estan caigudes o malmeses, es poden intervenir segons les necessitats de l’espectador (per descansar, deixar una bossa, cordar una sabata…).
Descripció: La pressa caracteritzael nostre dia a dia. La natura també esdevé un lloc de pas. Els nens i nenes ens ensenyen a parar-nos a observar els detalls. Seure. Mirar. La vida cada vegada avança més de pressa, al marge dels processos naturals. Les estacions de l’any marquen la vida d’animals i plantes, per nosaltres
només el canvi de roba de l’armari. Visibilitzar els processos naturals més llargs ens fa qüestionar el nostre ritme. Entendre que cada element es mou en una dimensió temporal amb la qual interaccionem (ens afecta i l’afectem amb els nostres actes), per tal de deixar enrere l’antropocentrisme que ens caracteritza.
Espai de trobada, comunicació i contemplació de l’entorn en un procés obert que segueixo documentant al voltant dels conceptes de desterritorialització i memòria.
MURAL PARTICIPATIU ESCOLA LA FLORESTA (2021), acció sociocultural.
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Mural participatiu a l’escola La Floresta
Any o període de realització: 2021
Tècnica, mitjà i suport: Pintura mural, pintura acrílica a l’aigua.
Dimensions (Ample, alt): 15 x 4 m.
Estat de conservació: òptim.
Disponibilitat: Durant tot l’any a través de la reixa d’entrada.
Depositari: Escola La Floresta.
Descripció: A l’escola apareixen pintades amb paraulotes i dibuixos ofensius. Proposta participativa d’animació sociocultural per trobar una solució a la problemàtica que patim i deixar l’escola bonica entres totes i tots.
MOSCA (2022), instal·lació sonora
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Mosca
Any o període de realització: 2022
Tècnica, mitjà i suport: Escultura, poliestirè, resina epoxi, filferro, paper maixé i pintura acrílica. Altaveu compacte sense cables.
Dimensions (Ample, alt, prof.): 45 x 60 x 50 cm.
Duració (loop o passe): 30 segons, màx. suportable 1 min. segons la sensibilitat acústica de cada espectador/a.
Forma de presentació: Acció no-site specific. En qualsevol espai petit tancat (habitació, sala).
Necessitats tècniques i necessitats especials: Cal un dispositiu des d’on reproduir i enviar el so, via Bluetooth.
Estat de conservació: Adequat.
Disponibilitat: Demanar agenda per fer una intervenció en qualsevol espai (petit).
Descripció: Acció per a visibilitzar les hipersensibilitats. Utilitzo el recurs artístic del redimensionament (afegint un altaveu amb el so gravat d’una mosca) per canviar la nostra percepció d’un ésser petit i insignificant, com és una mosca, per convertir-la en quelcom terriblement desagradable, per ajudar-nos a pensar en altres maneres de sentir i mirar d’entendre la reacció d’algunes persones enfront d’un estímul aparentment inofensiu.
DILLUNS (2022), instal·lació sonora
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Dilluns
Any o període de realització: 2022
Tècnica, mitjà i suport: Instal·lació d’artsonor i videoart projectat sobre pantalla esfèrica.
Dimensions: Espai mínim de 2 x 2 m.
Duració: 3:09
Forma de presentació: Pantalla esfèrica amb quatre altaveus situats en forma de mitja lluna amb una cadira i una tauleta auxiliar.
Necessitats tècniques i necessitats especials: Ordinador per a la reproducció de l’àudio, quatre altaveus de peu, videoprojector compacte, pantalla esfèrica feta de cartó-ploma.
Estat de conservació: Només en queda la documentació.
Disponibilitat: Sota petició explícita per a treballs de visibilització de problemàtiques relacionades amb l’entorn familiar i l’autisme.
Descripció: Peça narrativa de costumisme sonor altre. Faig una al·legoria a l’energia i l’estat d’ànim amb el qual transito el dia. Al matí em desperto amb l’energia de quan era jove i ballava fins la sortida del sol, després treballant a casa sola, en la sonoritat del material amb què interacciono i, al vespre, la profunditat del hang, marca el ritme intens de casa, però amb la serenitat entrenada que mereix el contacte humà, especialment en la diversitat i en els nens i nenes.
EXORCISME (2021), fotomuntatge.
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Exorcisme
Any o període de realització: 2021
Tècnica, mitjà i suport: Fotomuntatge.
Dimensions: Necessita un espai d’exposició de 3 m. d’amplada.
Forma de presentació: Sèrie emmarcada (sis peces).
Estat de conservació: Òptim.
Disponibilitat: Total.
Descripció: Penso en el meu cos, en la relació que s’estableix entre l’expressió física i la relació amb els altres. Penso en l’ansietat i el trauma. Els imagino presoners, invisibles, en un cos que ha de garantir la relació amb els altres. Imagino l’expressió d’aquests sentiments. Busco com fer visible el que a priori és invisible. Penso de nou en el collage i dibuixo al cap allò que no es veu. Imagino un exorcisme. Trencar amb les normes corporals que el pensament de Foucault situa com a garantia d’ordre social. Penso en recursos simbòlics. Sovint sento que em surt fum del cap, fum invisible i espès…
CONDUCTA (2022), escultura participativa
FITXA TÈCNICA:
Títol obra: Conducta
Any o període de realització: 2022
Tècnica, mitjà i suport: Instal·lació site specific. Performance-teatralització. Escultura.
Dimensions escultura: 50 x 1,50 x 50 cm.
Duració (passe): 1 hora.
Forma de presentació: Performance per dur a terme en aules d’educació primària i secundària.
Necessitats especials: Acció en horari lectiu sota demanda de l’escola.
Estat de conservació: Actiu.
Disponibilitat: Total.
Descripció: Es tracta d’una instal·lació site specific, pensada com una performance-teatralització d’un esdeveniment artístic en l’espai de l’aula d’un grup de nenes i nens. Els demano ajuda per fer una instal·lació artística participativa que tracta sobre la CONDUCTA, una oportunitat per participar en una obra d’art. És una hibridació interdisciplinària entre art, educació i psicologia. Vull utilitzar el simbolisme que proposa la psicòloga pediàtrica Mona Delahooke al seu llibre Más allá de la conducta, que ens proposa entendre els comportaments com la punta d’un iceberg, específic i característic en cada persona. Aquesta és la part visible, que sota la superfície amaga una part molt més gran amb la informació que ens ajuda a entendre el perquè d’aquests, les causes i detonants, entenent les respostes conductuals com una adaptació que regula la resposta del cos a l’estrès. Exploro la dimensió experiencial i narrativa de la instal·lació, a través de la reivindicació de l’obra amb el context, buscant la relació amb l’espai (l’aula) i les dificultats relacionals que s’hi donen.
Es busca minimitzar la possibilitat de fracàs del projecte. La metodologia és el judici d’experts. En el meu cas, aprofito el marc acadèmic on desenvolupo el projecte i he d’adequar l’avaluació de l’assignatura amb l’avaluació inicial, com a mesura de la qualitat inicial del programa, a través del qüestionari.
ANNEX II: OBJECTIUS AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT
Serveix per generar indicadors intermedis, durant el procés, per realitzar correccions.
ANNEX III: OBJECTIUS AVALUACIÓ DELS RESULTATS DEL PROGRAMA
Exemple que serveix per explicar com es pot estructurar una narració gràficament. La història social s’utilitza per donar suport a les persones autistes, per a la comprensió de situacions socials concretes des d’una posició despersonalitzada.
Explicat de forma gràfica resulta més comprensible i menys violent. Apareix el recurs simbòlic de la màscara, tan omnipresent en la vida de les persones dins de l’espectre, no per afiançar-la sinó tot el contrari, qüestionant les repercusions emocionals que en poden resultar.
RECERCA DE REFERENTS PER A PROJECTES SOCIOEDUCATIUS AMB GENT GRAN AL BARRI
Transito des de la idea de l’educació com a forma de supervivència i com a objectiu de vida a través de la transferència de coneixement, una perspectiva més transformadora, a nivell col·lectiu.
Sempre he pensat que l’educació és la clau per a la transformació de la societat, però cal matisar, tenint en compte que també ha suposat una eina de perpetuació dels sistemes de poder.
Ha de ser una educació fonamentada des de pràctiques emancipadores i crítiques amb els sistemes establerts. Capaces d’identificar les problemàtiques que es generen en l’ecologia de l’entramat social, per generar nous imaginaris col·lectius que ens permetin pensar-nos i pensar el món des de posicions obertes a la pluralitat humana i a les necessitats ambientals del planeta.
He acotat la recerca a pràctiques artístiques que relacionin el territori amb la seva població. Entenent el territori no només des de les definicions cartografiades des dels objectius de les classes poderoses, sinó entenent territori com espai d’històries, llaços, recerques, lluites, dificultats, problemàtiques i xarxes (Ares, Risler, p. 260).
CULTURAL RIZOMA (2020) Geografies variables de la memòria
Projecte al llindar de la creació contemporània i la mediació artística entre diverses generacions i comunitats a la població de Celrà. Recull i enregistrament de l’experiència i memòria de joventut de la gent gran de la població per generar una cartografia emocional que en vincula l’arquitectura, l’urbanisme i la història amb els seus habitants, per tal d’iniciar un diàleg amb la joventut actual, a través d’un mapa en línia a Instamaps (Cultural Rizoma, 2020).
LaFANGdanga (2020), Las paredes tienen memoria.
L’artista Stefania Vara és ceramista, fotògrafa i infermera. Treballa amb persones amb trastorns cognitius, en especial, demència i Alzheimer.
A través del projecte Las paredes tienen memoria, proposa un procés de creació́ col·lectiva elaborat per persones grans en risc d’aïllament que visibilitza i vincula els seus records amb l’espai públic a través de rajoles i àudios que ells mateixos han generat (Vara, 2020).
La proposta de Vara ens acosta a la visibilització territorial de propostes per a millorar la salut emocional de la gent gran que sovint ha d’enfrontar-se a la realitat dels problemes de salut propis de l’edat.
Col·lectiu de grafiters que busca que la gent del barri, a través arquitectura, jardineria, pintura, faci un procés de transformació positiu del seu entorn, a la vegada també es transforma a nivell individual. El valor principal que volen transmetre és el de l’emancipació, entès com alliberar-se de segons quines normes, aprendre a fer segons quines coses i conèixer la capacitat de canviar el lloc on vius.
Em pregunto quin paper té la gent gran al barri de Sant Muç, al meu barri?
Durant la fase d’investigació del context i la comunitat de gent gran del barri he pogut constatar unes problemàtiques principals que dificulten la seva participació i integració al barri. Per una banda, hi ha un problema d’accessibilitat molt important. Només hi ha dues línies d’autobús per a cobrir un espai molt extens. Les cases estan molt disseminades i es depèn del vehicle particular. La població més envellida queda aïllada. Tampoc hi ha infraestructures de proximitat on es puguin generar espais de socialització.
Segons la treballadora social es troben amb persones poc participatives i que tendeixen a la soledat. En l’entrevista amb la referent de salut emocional del CAP del barri, m’explica que hi ha hagut un increment alarmant de malestar emocional, en tota la població, però especialment en la gent gran. S’estan posant en marxa molts dispositius per col·lectivitzar-ne l’ajuda degut a la impossibilitat d’intervenir a nivell individual per manca de recursos. Es tracta de propostes de formació, d’activitat física i de relació que es vehiculen des del CAP però, busquen relació amb altres institucions socials com l’ajuntament i associacions. Les propostes són molt interessants i tenen participació, però el projecte es troba en un moment molt inicial i s’està prioritzant posar recursos a les problemàtiques més urgents.
Cal destacar que les primeres experiències, concretament en les passejades, ja han generat propostes espontànies per trobar-se, sense l’acompanyament de referents del CAP.
Des de l’ajuntament s’estan fent moltes propostes, per a una vellesa activa. M’interessa especialment una proposta sobre la memòria on ja s’han produït diversos vídeos on s’expliquen records i curiositats de la ciutat. M’he de posar en contacte amb les persones que ho gestionen.
També he entrevistat a dues persones jubilades i que segueixen molt actives per entendre els processos pels quals han passat i les estratègies que utilitzen.
La Maria m’explica que la jubilació s’ha ajuntat amb una discapacitat visual molt limitant. Professora de la Llotja durant 30 anys, ha tingut una vida laboral molt enriquidora. Té moltes ganes de seguir intel·lectualment activa.
Jean Pierre Ambigú (pseudònim), també fa anys que està jubilat i utilitza artefactes visuals (fanzín, targetes…) juntament amb un amic per generar material crític i discursos subversius, que posteriorment deixen en llocs descontextualitzats.
Coincideixen en la necessitat de seguir el procés d’aprenentatge per evitar l’estancament i el malestar emocional.
Cal fer un diagnòstic acurat de la situació de la gent gran al barri, per tal de fer visibles les problemàtiques que generen l’aïllament i el malestar de la comunitat al barri. El mapeig social em sembla una eina potent i molt adequada per a la proposta. Posteriorment, buscar recursos i dissenyar estratègies buscant la dinamització de propostes per al seu benestar, mediades a través de l’art, en relació amb les seves necessitats i anhels. Des d’un nosaltres podem generar dispositius gràfics per lluitar per aconseguir-ho.
Conceptes clau
Salut emocional
Salut relacional
Ocupació de l’espai públic (espai privat-espai públic— quin lloc ocupa la gent gran al barri)/ Territori-desterritorialització /Accessibilitat
Objectius
Recerca acurada i directa (sense mediació institucional) de les problemàtiques que afecten a la gent gran. Investigació/mapeig/fanzín.
Empoderament de la gent gran perquè reclamin les seves voluntats i necessitats. Recerca d’espais i recursos al barri (espais de relació/mobilitat/accessibilitat).
Visibilització de les problemàtiques i accions per canviar l’imaginari col·lectiu sobre la gent gran i la dependència en general. Ocupar l’espai públic (exposicions/accions amb cartells i fanzins).
Pública 
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.