RECERCA DE REFERENTS PER A PROJECTES  SOCIOEDUCATIUS AMB GENT GRAN AL BARRI

 

Transito des de la idea de l’educació com a forma de supervivència i com a objectiu de vida a través de la transferència de coneixement, una perspectiva més transformadora, a nivell col·lectiu.

Sempre he pensat que l’educació és la clau per a la transformació de la societat, però cal matisar, tenint en compte que també ha suposat una eina de perpetuació dels sistemes de poder. 

Ha de ser una educació fonamentada des de pràctiques emancipadores i crítiques amb els sistemes establerts. Capaces d’identificar les problemàtiques que es generen en l’ecologia de l’entramat social, per generar nous imaginaris col·lectius que ens permetin pensar-nos i pensar el món des de posicions obertes a la pluralitat humana i a les necessitats ambientals del planeta. 

He acotat la recerca a pràctiques artístiques que relacionin el territori amb la seva població. Entenent el territori no només des de les definicions cartografiades des dels objectius de les classes poderoses, sinó entenent territori com espai d’històries, llaços, recerques, lluites, dificultats, problemàtiques i xarxes (Ares, Risler, p. 260).

 

CULTURAL RIZOMA (2020) Geografies variables de la memòria  

Projecte al llindar de la creació contemporània i la mediació artística entre diverses generacions i comunitats a la població de Celrà. Recull i enregistrament de l’experiència i memòria de joventut de la gent gran de la població per generar una cartografia emocional que en vincula l’arquitectura, l’urbanisme i la història amb els seus habitants, per tal d’iniciar un diàleg amb la joventut actual, a través d’un mapa en línia a Instamaps (Cultural Rizoma, 2020).

                  

LaFANGdanga (2020), Las paredes tienen memoria. 

L’artista Stefania Vara és ceramista, fotògrafa i infermera. Treballa amb persones amb trastorns cognitius, en especial, demència i Alzheimer. 

A través del projecte Las paredes tienen memoria, proposa un procés de creació́ col·lectiva elaborat per persones grans en risc d’aïllament que visibilitza i vincula els seus records amb l’espai públic a través de rajoles i àudios que ells mateixos han generat (Vara, 2020).

La proposta de Vara ens acosta a la visibilització territorial de propostes per a millorar la salut emocional de la gent gran que sovint ha d’enfrontar-se a la realitat dels problemes de salut propis de l’edat.

CONTORNO URBANO (2022), “Espai públic/creativitat/persones”. 

Col·lectiu de grafiters que busca que la gent del barri, a través arquitectura, jardineria, pintura, faci un procés de transformació positiu del seu entorn, a la vegada també es transforma a nivell individual. El valor principal que volen transmetre és el de l’emancipació, entès com alliberar-se de segons quines normes, aprendre a fer segons quines coses i conèixer la capacitat de canviar el lloc on vius.

Em pregunto quin paper té la gent gran al barri de Sant Muç, al meu barri?

Durant la fase d’investigació del context i la comunitat de gent gran del barri he pogut constatar unes problemàtiques principals que dificulten la seva participació i integració al barri. Per una banda, hi ha un problema d’accessibilitat molt important. Només hi ha dues línies d’autobús per a cobrir un espai molt extens. Les cases estan molt disseminades i es depèn del vehicle particular. La població més envellida queda aïllada. Tampoc hi ha infraestructures de proximitat on es puguin generar espais de socialització. 

Segons la treballadora social es troben amb persones poc participatives i que tendeixen a la soledat. En l’entrevista amb la referent de salut emocional del CAP del barri, m’explica que hi ha hagut un increment alarmant de malestar emocional, en tota la població, però especialment en la gent gran. S’estan posant en marxa molts dispositius per col·lectivitzar-ne l’ajuda degut a la impossibilitat d’intervenir a nivell individual per manca de recursos. Es tracta de propostes de formació, d’activitat física i de relació que es vehiculen des del CAP però, busquen relació amb altres institucions socials com l’ajuntament i associacions. Les propostes són molt interessants i tenen participació, però el projecte es troba en un moment molt inicial i s’està prioritzant posar recursos a les problemàtiques més urgents.

Cal destacar que les primeres experiències, concretament en les passejades, ja han generat propostes espontànies per trobar-se, sense l’acompanyament de referents del CAP. 

Des de l’ajuntament s’estan fent moltes propostes, per a una vellesa activa. M’interessa especialment una proposta sobre la memòria on ja s’han produït diversos vídeos on s’expliquen records i curiositats de la ciutat. M’he de posar en contacte amb les persones que ho gestionen.

També he entrevistat a dues persones jubilades i que segueixen molt actives per entendre els processos pels quals han passat i les estratègies que utilitzen. 

La Maria m’explica que la jubilació s’ha ajuntat amb una discapacitat visual molt limitant. Professora de la Llotja durant 30 anys, ha tingut una vida laboral molt enriquidora. Té moltes ganes de seguir intel·lectualment activa.

Jean Pierre Ambigú (pseudònim), també fa anys que està jubilat i utilitza artefactes visuals (fanzín, targetes…) juntament amb un amic per generar material crític i discursos subversius, que posteriorment deixen en llocs descontextualitzats.

Coincideixen en la necessitat de seguir el procés d’aprenentatge per evitar l’estancament i el malestar emocional.

Cal fer un diagnòstic acurat de la situació de la gent gran al barri, per tal de fer visibles les problemàtiques que generen l’aïllament i el malestar de la comunitat al barri. El mapeig social em sembla una eina potent i molt adequada per a la proposta. Posteriorment, buscar recursos i dissenyar estratègies buscant la dinamització de propostes per al seu benestar, mediades a través de l’art, en relació amb les seves necessitats i anhels. Des d’un nosaltres podem generar dispositius gràfics per lluitar per aconseguir-ho.

Conceptes clau 

Salut emocional

Salut relacional

Ocupació de l’espai públic (espai privat-espai públic— quin lloc ocupa la gent gran al barri)/ Territori-desterritorialització /Accessibilitat

Objectius 

Recerca acurada i directa (sense mediació institucional) de les problemàtiques que afecten a la gent gran. Investigació/mapeig/fanzín.

Empoderament de la gent gran perquè reclamin les seves voluntats i necessitats. Recerca d’espais i recursos al barri (espais de relació/mobilitat/accessibilitat).

Visibilització de les problemàtiques i accions per canviar l’imaginari col·lectiu sobre la gent gran i la dependència en general. Ocupar l’espai públic (exposicions/accions amb cartells i fanzins).

ARES, Pablo i RISLER, Julia (2012) “Iconoclasistas: mapeos híbridos, prácticas colaborativas y recursos gráficos de código abierto”. Errata#. Revista de artesvisuales. Nº 7 (246-264) [en línia] disponible a: <https://issuu.com/revistaerrata/docs/errata_7_creacion_colectiva_practic>

CONTORNO URBANO (2022), “Espai públic/creativitat/persones”. Contorno Urbano [en lína] disponible a: <https://www.contornourbano.com/missioivalors-2/>

CULTURAL RIZOMA (2020) Geografies variables de la memòria  [en lína] disponible a: <https://www.culturalrizoma.com/projectes/geografies-variables-de-la-memoria/>

VARA, Stefania, LaFANGdanga (2020), “Las paredes tienen memoria” Fundació la Caixa [en lína] disponible a: <https://fundacionlacaixa.org/ca/art-for-change-2020-projecte-paredes-tienen-memoria>