PROJECTES: OBRIR CALAIXOS

Pública

 

OBRIR CALAIXOS

 

Ja està impresa la primera versió, tenint en compte que està en un procés de canvi constant, en fase d’avaluació d’experts, passant de ma en ma i reescrivint-se abans de presentar-la, atesa la responsabilitat que s’ha de tenir cap a les persones amb les quals treballem.

Seguint el cronograma, en acabar el curs d’especialització de trastorns del neurodesenvolupament i de la conducta, podré treure el dossier a passejar i seguir avançant en aquest procés de vida, contaminant espais per fer un món més agradable d’habitar i divers.

 

 

 

ABSTRACT

Projecte socioeducatiu de mediació artística, en l’àmbit sociosanitari i en contextos associatius relacionats amb la salut mental, destinat principalment al col·lectiu d’adolescents autistes (TEA). El projecte vol crear interseccions amb diferents disciplines, amb voluntat de generar hibridacions, utilitzant l’art com a eina expressiva, però també com a element de transformació social. Els objectius principals són treballar l’expressivitat i la comprensió pròpia i de l’entorn. Aprendre a exterioritzar sensacions, pensaments i experiències a través del llenguatge visual per generar benestar emocional, confiança i autoestima. Amb la voluntat d’avançar cap a la visibilitat de l’alteritat i la creació de nous imaginaris. Tenint en compte que tota creació és un acte de comunicació, hem de trobar maneres de fomentar l’expressió i desenvolupar el llenguatge plàstic.

 

 

DESCRIPCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

 

L’autisme no és una malaltia, no es cura, les dificultats en àrees com la comunicació o el processament sensorial generen situacions altament estressants. Molts diagnòstics de TEA (trastorn de l’espectre autista) de grau 1 es donen, o es fan prou evidents, a l’adolescència, a causa de l’increment de l’exigència social i a l’estrès acumulat al llarg dels anys, derivant en trastorns d’ansietat, trastorns de conducta i depressió, entre molts altres.

A més de les teràpies enfocades a afrontar els reptes particulars de cada persona, l’art, mediat a través de l’educació, ens serveix com a eina d’expressió i de comunicació, com a element fonamental de l’acció social i per a la promoció de la resiliència, entesa com la capacitat que tenim alguns éssers humans de suportar circumstàncies adverses i de restablir el desenvolupament de la vida (Paczkowski, p.11).

Així l’art, com a experiència i pràctica transformadora, pot ajudar d’una manera no invasiva a la comprensió crítica del món i a la consciència de la pròpia subjectivitat (pensar-se a través de les imatges i crear significats propis). La millor comprensió visual en l’autisme, possibilita canvis a través de la problematització de la seva esfera relacional, ajudant així a la resolució de conflictes i a la construcció de la pròpia identitat (Paczkowski, p. 25), identificant allò que els defineix, generant la millora del món intern i del context social de la persona i validant una altra manera de ser/fer/estar.

Els referents que fonamenten la proposta són molts diversos, donant una idea de la riquesa del treball interdisciplinari. Dels enfocaments de la psicòloga Mona Delahooke a Más allá de la conducta (Delahooke, 2021) i l’escriptora Cristina Morales a Lectura fácil (Morales, 2018), a experiècies com Parelles artístiques (Osonament, SD) o les residències artístiques de la Fundació Beautiful Distrees (Artishock, 2020) al Kings County Hospital a Brooklyn, Nova York, entre d’altres.

La capacitat de comunicar és una característica humana fonamental. L’activitat artística proporciona un medi concret, no verbal, d’expressió, conscient i alhora inconscient, que es pot usar com a agent de canvi. Atesa la capacitat latent per projectar els conflictes interiors de forma visual, els sentiments i pensaments derivats de l’inconscient, es poden expressar a través d’imatges, sense paraules (Díez del Corral, p.189).

A través d’uns tallers de mediació artística, pensats per dur a terme en entorns sociosanitaris o associacions específiques, els participants aprendran les possibilitats que desplega el llenguatge visual, com una forma de comunicació alternativa a la verbal.  No només per entendre el món i a un/a mateix/a, també per enfrontant les adversitats i com una pràctica cultural per augmentar el benestar, per expressar i validar una altra manera de ser/fer/estar (Paczkowski, p. 301). 

La proposta està pensada per a quatre participants amb el suport d’un/a monitor/a especialitzat/da, tenint en compte la necessitat d’un seguiment atent i personalitzat per tal de generar una experiència significativa.

L’avaluació és un aspecte bàsic del projecte i es duu a terme a través del model avaluatiu de Pérez Juste (Albertos, 2015), un procés sistemàtic de recollida d’informació per a la posterior presa de decisions de millora. S’organitza en tres moments clau:

  • ETAPA INICIAL: Avaluació del programa. Metodologia: judici d’experts.
  • ETAPA PROCESSUAL: Avaluació del desenvolupament del programa (indicadors intermedis). 
  • ETAPA FINAL: Avaluació dels resultats.

Els resultats de l’avaluació contínua i les necessitats específiques del context físic (espai sociosanitari, associació…) on es dugui a terme el projecte socioeducatiu en marcaran els límits o permetran fer un seguiment de la persona a més llarg termini (tenint present que les necessitats de suport associades a l’autisme canvien amb l’edat, però no desapareixen). 

La idea de continuïtat gira entorn a generar un volum suficient d’experiències anònimes, narracions en format fanzín o llibre il·lustrat, que serveixin per visibilitzar i validar realitats alternes que sovint són invisibilitzades i activar noves cosmovisions.

 

 

BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

 

ALBERTOS, Daniel (2015) Diseño, aplicación y evaluación de un programa educativo basado en la competencia científica para el desarrollo del pensamiento crítico en alumnos de educación secundária [en lína] disponible a: <https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/668574/albertos_gomez_daniel.pdf?sequence=1>

ARTISHOCK (2020), Beautiful Distress: Arte y salud mental. Martín La Roche en conversación con Carol Stakenas [en lína] disponible a:<https://artishockrevista.com/2020/07/10/beautiful-distress-arte-salud-mental-martin-la-roche-carol-stakenas/>

DELAHOOKE, Mona (2021), Más allá de la conducta, ed. Anaya multimedia. ISBN9788441543492

DÍEZ DEL CORRAL Pilar (2000) “Educación artística: lo femenino en un desarrollo humano sostenible”. En M.L.F. Cao (ed.). Creación artística y mujeres. Recuperar la memoria. Madrid: Narcea. (177-198).

MORALES, Cristina (2018), Lectura fácil, Ed. Anagrama. ISBN-10: 8433998641

OSONAMENT (SD), Parelles artístiques [en lína] disponible a: <http://parellesartistiques.osonament.cat/>

PACZKOWSKI, María (2020), Arte y resiliencia. Los relatos de la mediación artística en los contextos de vulnerabilidad y exclusión, desde el propio sujeto. Tesis doctoral [en línia] disponible a: <https://mediacionartistica.files.wordpress.com/2021/06/tesis-arte-y-resiliencia-maria-paczkowski.pdf>

 

Deja una respuesta